Raimon Noguera i de Guzmán
(Barcelona, 1897 - Barcelona, 1990)

"Un ciutadà vocacional"

Se l'ha descrit com un "liberal autèntic "o "un senyor de Barcelona". La premsa també l'ha qualificat de "ciutadà vocacional", en reconeixement al seu important llegat a la ciutat. Home inquiet i simpàtic, entranyable amic dels seus amics, sempre va refusar protagonismes. Tenia una especial habilitat de passar desapercebut. Dotat d'una gran personalitat i d'un esperit marcadament humanista.

Neix "al rovell de l'ou", com ell deia, al carrer Ample barceloní, en el barri Gòtic més marítim. Després d'una infància no gens fàcil, aconsegueix costejar-se, treballant, els estudis superiors de dret a la Universitat de Barcelona, tot i no tenir cap precedent familiar dins de la professió jurídica.

El 1917, amb només vint anys, es llicencia en Dret. Aviat esdevé també doctor en dret i notari per oposició. Però encara no és major d'edat, cosa que aleshores succeïa als 25 anys. Per tant, no és fins al 1922 que Noguera pren possessió de la seva primera notaria d'Ezcaray, a la Rioja. Al cap d'un any passa a la notaria de Ponferrada, entre Galícia i Lleó. El 1924 guanya la notaria de Castelló de la Plana i recupera el seu vell regust mediterrani i el contacte freqüent amb la seva ciutat natal. Després d'onze anys a Castelló, el 1935 exerceix ja de notari a Barcelona.

I és la seva condició de notari és la que defineix al personatge:

"En realidad, Noguera no fue un notario prolíficó. Prefirió tener una clientela reducida, pero fiel y selecta. Ello le dio las posibilidades y el tiempo necesarios para llevar a término una serie de actuaciones trascendentales, (.) relacionadas al ejercicio de la función notarial y para dedicarse a fondo al servicio del interés general."
(Josep M. Puig Salellas, "Noguera en el recuerdo", La Vanguardia, 26 - 05 - 1990)

Efectivament, Raimon Noguera té una gran capacitat de relació. Compagina a la perfecció la seva inquietud cultural amb l'exercici professional: a partir de la seva condició de notari, fa amistat amb importants personalitats del món artístic. És el notari de tres generacions d'artistes catalans i fa de la seva professió un servei a la projecció cultural de Barcelona i Catalunya.

La Penya Gran de l'Ateneu

Des de ben jove, Noguera mostra molta inquietud intel·lectual i una disposició natural per a la paraula i la conversa. Ja al 1917, el mateix any en que es llicencia, esdevé membre de la famosa Penya Gran de l'Ateneu barceloní, presidida per Quim Borralleres, de la que en forma part fins que esclata la guerra civil, al 1936.

Ser membre de la Penya Gran li obra les portes d'un mon heterogeni, culturalment ampli i molt sòlid. En ella fa amistats entranyables que Noguera mantindrà al llarg de la seva vida. L'estreta relació amb intel·lectuals catalans com Lluís Llimona, Jaume Vicens i Vives, Josep M. de Sagarra o Josep Pla es perllonga més enllà de les sales de l'Ateneu, compartint idees i vivències, viatges i vesprades.

Noguera restarà lleial als amics de la Penya Gran fins després de morts aquests. Així, compaginant l'exercici de la seva activitat professional, Noguera serà president de la fundació Ynglada-Guillot en la dècada dels 1960, i serà membre del patronat de la fundació Biblioteca Josep Pla, fins a la seva mort. Quan Raimon Noguera mor l'any 1990, amb 93 anys, és el darrer representant de la Penya Gran de l'Ateneu.

Guardons

L'any 1972 rep la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona.
L'any 1988 rep el Premi Ocell Solar de la Fundació Miró.
L'any 1988 rep la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.

El seu fons documental personal es troba dipositat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.