Noguera humanista

Un altre dels trets característics de Raimon Noguera és el seu persistent interès per l’estudi, la difusió i la preservació del patrimoni documental. Ja notari de Barcelona, aviat entra a formar part de la comissió de Cultura de Col·legi de Notaris de Catalunya, i també n’esdevé el notari arxiver.

Difusor convençut de la importància dels lligalls i manuals dels notaris com a font documental per escriure la història -gran i petita- del país, l’any 1936, quan la guerra civil esclata, en plena efervescència revolucionària a Barcelona, Noguera protagonitza un episodi significatiu: un grup d’anarquistes acudeix armat al Col·legi notarial per destruir l’arxiu de protocols, que representa el testimoni escrit de la propietat privada. Noguera els fa front i els convenç, finalment, de no cremar-lo.

Acabat el conflicte, el 1939 ell impedeix el trasllat de l’arxiu. Se li encomana aleshores l’organització de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona (AHPB), que serà el primer que s’endreça a Espanya. Te l’encert de confiar aquesta tasca, a bons col·laboradors encapçalats per a Josep M. Madurell i Marimon (1893-1983), autor d’un Índice cronológico alfabético (1950-1959, 3 vol.) que ha estat la base de l’actual Inventari de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona que abasta del segle XIII al 1940 (2001–2019, 9 vol.), a cura de Lluïsa Casas i publicat per la Fundació Noguera. Els llibres i articles publicats per Madurell i les seves fitxes manuscrites, a disposició de l’usuari a l’AHPB, continuen essent una eina indispensable per endinsar-se en els fons.

Però, sobre tot, Noguera és el responsable d’obrir els documents al públic, ja que ell concep l’arxiu com un fet viu i obert de bat a bat als investigadors. Per aplegar els treballs d’investigació que s’hi fan, el 1948 funda la revista “Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols”, accessible des d’aquesta pàgina web.

Publica diversos estudis sobre la història del notariat, sobre els arxius de protocols i l’instrument notarial. Noguera i Madurell van col·laborar encara en un recull de Privilegios y ordenanzas históricos de los notarios de Barcelona (1965). A més, tenim els seus estudis jurídics, especialment sobre institucions econòmiques medievals catalanes, com l’emfiteusi, les companyies mercantils o les comandes marítimes.

Noguera exerceix influència sobre algunes obres dels seus amics i intel·lectuals com Pierre Vilar o Jaume Vicens Vives. Per exemple, sobre la “Notícia de Catalunya” d’aquest darrer, s’afirma que va ser inspirada per Noguera.

El constant interès de Raimon Noguera per difondre el llegat històric català, en alguns casos d’abast universal, com el Llibre del Consolat de Mar, el porta a actuar amb decisió en el mecenatge: primer constitueix el Fons Noguera, dins de l’Institut d’Estudis Catalans, per a impulsar i finançar la recerca i la publicació en aquests àmbits, i finalment, crea el seu llegat més personal, la Fundació Noguera.