Josep M. PUIG SALELLAS

President de la Fundació Noguera entre 1995 i 2007: n’era membre des de la seva constitució el 1978 i fins la seva mort.

Notari des del 1953, va exercir a Ponts (Lleida), Tarragona i Barcelona des de 1970 i fins a la seva jubilació l’any 1994. Degà del Col·legi de Notaris de Catalunya entre 1976 i 1980. President del primer Consell Social de la Universitat de Barcelona entre 1988 i 1999. Membre de l’Institut d’Estudis Catalans (essent president de la Secció de Filosofia i Ciències Socials entre 1992 i 1994), de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya des del 1978, de l’Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres des del 1983, de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya (1979-2005), Membre del Consell General de la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona entre 1993 i 2002, Cònsol membre del Consolat de Mar de Barcelona, membre del Consell Rector de l’Observatori de Dret Privat de Catalunya (2004-2006) i del Consell Social de la Llengua Catalana del 2005 i 2006.

Prestigiós jurista i autor de nombrosos treballs, especialment de dret civil (matrimonial, relacions econòmiques entre els esposos, preterició), mercantil (societats anònimes), constitucional i lingüístic. Fou responsable de bastir els conceptes i pilars de la doctrina bàsica del dret lingüístic català, i aportà una reflexió profunda sobre els drets històrics de Catalunya. Va participar activament en la modernització del dret civil català, així com en la redacció de nombroses lleis entre 1982 i 2002.

El 1983 fou distingit amb la Creu de Sant Jordi. El 1994 va donar part de la seva biblioteca especialitzada en dret a la Universitat de Girona, que avui és el Fons Josep M. Puig Salellas.

En homenatge pòstum, el 2009 la Universitat de Barcelona li dedica la sala Puig Salellas, a l’edifici històric de la plaça Universitat. El 2009, el Col·legi de Notaris de Catalunya institueix el Premi Puig Salellas, que s’atorga cada any a juristes de reconeguda trajectòria professional a Catalunya. El 2010, la ciutat de Girona li dedica una plaça.

Col·laborador habitual a les pàgines d’opinió dels diaris, principalment La Vanguardia (entre 1975 i 2000) i Avui, l’any 1998 publicà “De remences a rendistes: els Salelles (1322- 1935)”, el 2003 “Catalunya: la penúltima cruïlla”. i el 2008 l’obra pòstuma “Història difícil de quatre dones”. El 2009 es publica una recopilació dels seus principals estudis en matèria de dret aplicat a la llengua: “Doble oficialitat i llengua pròpia: dues llengües i un territori” a cura d’Ester Franquesa i Lluís Jou.