El monestir de Santa Maria d’Amer a l’època moderna: religió, cultura i poder. De la reforma benedictina a la vigília de les amortitzacions (1592-1835). Volum I.

El monestir de Santa Maria d’Amer, fundat el 949 i que posseïa una bellíssima església romànica, va créixer amb donatius de reis i nobles durant l’edat mitjana, com ho prova que el 1274 pogués comprar al rei la jurisdicció sobre la vila. La gran destrucció provocada pel terratrèmol de 1427 no suposà, però, la fi del monestir. La vida monàstica pervisqué, en condicions a voltes atípiques, fins al 1835. Al seu costat, la “vila nova” compartí una història plena de moments d’expansió i de crisi que ara Xavier Solà documenta meticulosament, sense amagar les contínues topades entre els habitants d’Amer i els monjos per diversos motius.

Aquest primer volum repassa els precedents medievals i desgrana l’anàlisi de l’espai monàstic, territorial i jurisdiccional, els seus elements patrimonials i el govern del monestir. De l’espai a les persones: fa un estudi detallat de la població de la zona i de la relació monjos i laics.