El monestir de Santa Maria d’Amer a l’època moderna: religió, cultura i poder. De la reforma benedictina a la vigília de les amortitzacions (1592-1835). Volum II.

Segon volum del minuciós estudi del monestir de Santa Maria d’Amer, fundat el 949 i que posseïa una bellíssima església romànica, va créixer amb donatius de reis i nobles durant l’edat mitjana, com ho prova que el 1274 pogués comprar al rei la jurisdicció sobre la vila. La gran destrucció provocada pel terratrèmol de 1427 no suposà, però, la fi del monestir. La vida monàstica pervisqué, en condicions a voltes atípiques, fins al 1835. Al seu costat, la “vila nova” compartí una història plena de moments d’expansió i de crisi que ara Xavier Solà documenta meticulosament, sense amagar les contínues topades entre els habitants d’Amer i els monjos per diversos motius.

Aquest volum es centra en l’evolució del monestir durant el període modern (1592-1835), marcat per les reformes monàstiques i religioses, les crisis socials, l’esplendor cultural del monestir, la guerra de successió i les desamortitzacions.