Els Girona, la gran burgesia catalana del segle XIX

El món contemporani arrenca amb la Revolució Industrial i es caracteritza per l’emergència d’una nova classe social, la burgesia. Catalunya, com els països més avançats d’Europa, no va restar al marge d’aquest procés. Els historiadors han documentat a bastament l’existència de canvis en les relacions socials i econòmiques des de mitjan segle XVIII. I malgrat la devastadora crisi que caracteritzà els pas del Set-cents al Vuit-cents, al segle XIX el país tenia una burgesia singular, capaç de realitzar projectes impressionants. En aquest sentit, Catalunya esdevé un cas fascinant, que acumula èxits i també fracassos, però que no deixa de sorprendre pel dinamisme de la seva activitat, la capacitat d’adaptació als canvis i en circumstàncies sovint adverses. La importància que va tenir la burgesia en el procés d’industrialització del país ja fou assenyalada per Jaume Vicens Vives.

Per què i com els Girona es van convertir en la principal família de la gran burgesia catalana del segle XIX? No van néixer burgesos. Ho van esdevenir en el procés.  Quin fou el paper de la gran burgesia en el procés de creixement del Principat, i quin el grau de participació del factor empresarial en la consolidació de la Revolució Industrial?

Perquè el lector tingui una idea avançada dels efectes d’aquesta obra, citem, de manera resumida, alguns dels resultats de la completa i profunda investigació de l’autora: durant el segle XIX els Girona estigueren implicats en la constitució de més de setanta empreses, assoliren el primer lloc en el rànquing del negoci dels instruments financers, figuraven entre els principals protagonistes que comerciaven a la Llotja de Barcelona, convertiren la casa Girona en la primera societat en volum de negoci, foren els impulsors de la modernització del sistema bancari amb la fundació del Banc de Barcelona, construïren la xarxa ferroviària exclusivament amb capital del país, realitzaren totes les obres del Canal d’Urgell, perforaren mines amb l’esperança d’obtenir carbó per a les fàbriques catalanes, construïren ponts i carreteres, edificaren el Teatre del Liceu, la Universitat de Barcelona… Tanmateix la seva influència, més enllà de l’àmbit estrictament econòmic, es desplaçà cap a l’esfera política i social. Els Girona van participar activament en les principals institucions públiques i privades del país, i molt especialment Manuel Girona, que fou diputat, senador i alcalde de Barcelona.

Aquest important treball figura entre les Beques atorgades per la Fundació, concretament la Beca Raimon Noguera 2012.