Els senyors útils i propietaris de mas. La formació històrica d’un grup social pagès (Vegueria de Girona, 1486-1730).

En aquest text es fa un pas més i s’intenta identificar un sector del col·lectiu dels senyors útils i propietaris de mas en la primera època moderna. De fet, es vol analitzar quina ha estat la formació històrica d’aquest grup, des de la seva situació jurídica, econòmica i social fins al seu paper en les institucions del poder local, la parròquia i la universitat. És un estudi del grup social pagès dels senyors útils i propietaris de mas a la vegueria de Girona des de la sentència arbitral de Guadalupe (1486) fins a l’inici del creixement i l’expansió agrària del segle XVIII (1730). A través dels senyors útils i pagesos de mas, però, també apareixen els altres components de la societat rural, els superiors i també els inferiors. Una societat rural que, en aquest període objecte d’estudi, presenta una gran vitalitat i dinamisme, semblant, si més no, al de les viles i ciutats catalanes.

L’estudi, mereixedor de la Beca Notari Raimon Noguera 2010, s’ha basat en un nombre variat de fonts. Especialment de gran utilitat ha estat el buidatge dels protocols notarials. No sols per identificar els senyors útils de mas i establir la seva necessària genealogia, sinó perquè és en els protocols notarials on es poden localitzar els documents clau de la trajectòria familiar i patrimonial, i perquè també s’hi troba documentació explícita i directa de la comunitat: de la parròquia, però sobretot de la universitat.