Inventari de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona. Segle XIX (1801-1862) .Volum VII.

En aquest volum setè de l’inventari, que abraça el període comprès entre 1801 i 1862, data que coincideix amb la promulgació de la Llei orgànica del notariat. A partir d’aquest setè volum, s’inclouen els protocols de Badalona. Les principals característiques dels documents d’aquesta etapa són:

– Els índexs alfabètics d’atorgants, ja sistemàtics i regulars, es veuen complementats, com a norma general i a partir de 1849, pels índexs cronològics, que contenen el número d’instrument, la data (mes i dia), el nom de l’atorgant o atorgants, la seva naturalesa, el seu veïnatge i el tipus d’instrument.

– El castellà va prenent força en el decurs de la dinovena centúria, enfront d’un català que recula, sobretot per les noves disposicions legals que intentaven foragitar l’ús oral i escrit de les llengües no oficials de totes les manifestacions de la vida social.

– Augmenta la forta presència dels testaments tancats, que s’havia generalitzat en el decurs del segle XVIII.

– L’ocupació francesa de 1808-1814, i els seus efectes com l’increment de la pressió fiscal i d’un seguit de detencions de notaris i de canvis normatius sobre la pràctica notarial, obliga a molts notaris a abandonar la ciutat. Durant aquells anys es produïren canvis en la pràctica notarial com ara el fet que cada instrument s’inicia en un plec independent, o les noves validacions afegides al paper segellat o les notes marginals, escrites en francès.