La mitjana noblesa catalana a la darreria de l’etapa foral.

Estudi de la relació entre els grups socials dirigents catalans —especialment la noblesa— i la Corona després de la guerra dels Segadors, quan la societat catalana hagué de normalitzar, al més ràpidament possible, no sols la seva vida institucional sinó també la quotidiana. En els anys 1677 i 1678 es concediren més que mai títols nobiliaris.

Analitza els linatges dels Agulló, els Alentorn, els Alemany, els Potau, els Amigant, els Magarola, els Olsina, els Càncer, els Cortiada, els Taverner, els Calderó Masdovelles, els Aguirre, els Montaner Solanell, els Ninot, els Copons , els Meca , els Xammar , els Salbà, els Descatllar, els Marimon, ,els Montserrat i els Camporrells, els Prous, els Portell, els Güell, els Aparici, els Alòs, els Feliu i Sisternes , els Tudó els Martínez Pons, els Codina, els Rubí, els Moixó, els Maranyosa i els Borràs.