La societat jueva conversa a la Barcelona baixmedieval, 1391-1440.

Els violents avalots del call 1391, atiats per un profund malestar social i econòmic dels estaments baixos de la societat barcelonina, i pels atacs als calls succeïts en d’altres ciutats com València, van significar la ruptura de la coexistència entre jueus i cristians a Barcelona. Les conseqüències d’aquests fets foren letals per a la comunitat jueva de la ciutat: d’una banda, el 10 de setembre de 1392 s’abolí per sempre més l’aljama jueva de Barcelona; de l’altra, la majoria dels jueus es convertiren al cristianisme. Per tant, un nou grup social irromp en el cor de la societat cristiana, ja que els conversos, com a cristians, entren a formar-ne part en tots els seus àmbits.

Aquest estudi respon a les preguntes que planteja el sorgiment i funcionament d’aquest nou grup dels conversos dins la ciutat cristiana, les normatives específiques, les seves relacions familiars i ciutadanes, amb cristians i jueus, la seva pràctica de la religió, la seva situació econòmica, els oficis que dominaven, com i on vivien dins de la ciutat.