L’aprofitament del mar en els segles XVI i XVII: Estudi comparatiu de les almadraves de la Corona d’Aragó.

Judit Vidal ha posat una sabata de cristall a aquesta ventafocs de la història marítima que és la pesca perquè puguem accedir, amb la màxima exigència, a una panoràmica d’un tema poc investigat per la historiografia especialitzada i mai des del punt de vista elegit per l’autora.

La cronologia se centra en els segles XVI i XVII, encara que amb constants al·lusions a èpoques més remotes i amb una valuosa incursió cap endavant per seguir l’evolució durant dues centúries més, les del Set-cents i del Vuit-cents, de manera que el lector pugui tenir una idea de la continuïtat i, després, de la desarticulació del sistema. Així, ens situem en el moment de la plena constitució de l’explotació de la tonyina durant els temps moderns.

L’estudi, objecte d’una merescuda Beca Raimon Noguera, no es limita a la consideració separada dels espais de les costes de València, de Catalunya o de les Illes Balears, sinó que també inclou les dilatades geografies tonyinaires de Sicília i de Sardenya, en un esforç colossal per incloure la totalitat del litoral de la Corona d’Aragó, encara que l’atenció al Rosselló o al regne de Nàpols sigui més restringida, cosa per altra banda lògica, atès que l’activitat de les seves almadraves era menor. Cada espai geogràfic té un tractament particularitzat (com es pot comprovar des del mateix sumari), la voluntat manifesta de l’autora és la de mantenir en permanent relació totes les peces d’aquest contínuum tonyinaire format pels estats aragonesos del Mediterrani occidental.