Les relacions urbanes i interurbanes dels ceramistes de Barcelona. La confraria de Sant Hipòlit, 1531-1813.

Treball exhaustiu i pluridisciplinari que arriba per omplir un buit existent a la historiografia catalana: el de la història social del treball a la Catalunya dels segles XVI, XVII i XVIII.

Així mateix, de manera més específica, l’estudi del món gremial, essent tan important a ciutats i viles durant tota l’època moderna, tampoc ha tingut massa tractament després d’obres que encara són d’obligada referència, com la de Pere Molas sobre els gremis barcelonins del segle XVIII.

Com correspon a les exigències d’aquesta recerca que fou la tesi doctoral de l’autor, guardonada amb la Beca Raimon Noguera d’Història Contemporània 2020, i per aconseguir la desitjada visió global, l’obra parteix d’una hipòtesi principal que sobrepassa la temàtica més estricta i permet fer una nova aportació a la història general de la Catalunya moderna, la qual confirma cóm els diferents períodes de creixement econòmic coincideixen amb els processos d’especialització i de millorament tècnic de la producció i alhora de consolidació i ascens social dels seus protagonistes.