Parròquia i societat rural al bisbat de Girona, segles XIII-XIV

La parròquia és i ha estat una peça essencial de l’estructura organitzativa de l’Església; la cèl•lula bàsica d’organització des de l’alta edat mitjana, però era també un marc de sociabilitat per a la població rural en el qual podia organitzar-se políticament; un àmbit d’exercici de la senyoria, utilitzat per al cobrament de rendes; i era l’escena on es posaven de manifest solidaritats, jerarquies o rivalitats a escala local.

Elvis Mallorquí, en aquest llibre, fruit de la seva tesi doctoral, analitza la parròquia des de tots els angles possibles, procurant situar-la en el seu context, en el sentit més ampli i, per tant, contraposant-la a altres institucions, relacionant-la amb els diversos elements que configuren la societat medieval fins a pintar un fris ric de matisos. El llibre s’estructura en una sèrie de capítols que aborden els grans temes des dels quals és possible estudiar el paper de la parròquia en el món medieval. L’àmbit de la recerca és una part de la diòcesi de Girona, formada pels dos ardiaconats de la Selva i Girona, que a grans trets coincideix amb els límits del comtat, i que és un espai amb una xarxa densa i antiga constituïda per quasi dos centenars de parròquies.

La seva tesi, fonament de la publicació, rebé la Beca Notari Raimon Noguera 2009